- La Unió Europea busca duplicar la presència de joves agricultors per al 2040 a través d'una estratègia basada en cinc pilars fonamentals.
- A Espanya, l'edat mitjana dels agricultors supera els 60 anys, fet que converteix la renovació generacional en una urgència de seguretat alimentària.
- Hi ha barreres crítiques com l'accés costós a la terra, la burocràcia i la manca de finançament, que es combaten amb programes com ara CULTIVA i fons PEPAC.
Quan parlem del camp, sovint ens ve al capdavant la imatge d'algú amb el rostre adobat pel sol i dècades d'experiència. Però aquesta realitat és precisament la que ens posa en alerta. El sector agrari s'enfronta a un envelliment accelerat que no és només un problema demogràfic sinó un risc real per a la nostra capacitat de produir aliments i mantenir vius els pobles.
No es tracta simplement que els fills heretin la finca dels seus pares, sinó aconseguir que l'agricultura torni a ser una opció professional atractiva i viable. Perquè el motor rural no s'aturi, necessitem que gent jove, amb ganes i noves idees, decideixi que el camp és el lloc on vol desenvolupar la seva vida, deixant enrere l'estigma que és un sector destinat a l'endarreriment.
L'ambiciós full de ruta de la Comissió Europea
La Unió Europea s'ha posat les piles i ha llançat l'anomenada Estratègia de relleu generacional a l'agricultura. L'objectiu és ambiciós: volen que per a l'any 2040 els joves representin el 24% de tots els pagesos de la UE. Per aconseguir-ho, s'ha dissenyat un pla integral que no deixa cap cap solt, centrant-se a eliminar els murs que avui impedeixen que un jove es llanci a emprendre al sector.
Aquesta estratègia es basa en cinc eixos fonamentals per atacar el problema d'arrel. Primer, l' arrencada o inici , on es proposen paquets de benvinguda amb finançament del sector agroalimentari, claus, ajudes i crèdits , assessorament i préstecs recolzats pel BEI, suggerint que els Estats destinin almenys el 6% dels seus fons agrícoles a aquest efecte. Segon, l' accés a la propietat combatent l'especulació mitjançant la creació d'un Observatori Europeu de la Terra i facilitant que les terres públiques arribin a mans joves.
El tercer pilar és la formació , apostant per la digitalització i la creació d'un programa similar a l'Erasmus per a emprenedors agraris. El quart punt és el desenvolupament rural , perquè ningú vol mudar-se al camp si no hi ha escoles bressol, centres de salut o internet ràpid. Finalment, els compromisos comunitaris obliguen cada país a dissenyar la seva pròpia estratègia nacional coordinada amb la PAC.
La realitat del camp a Espanya: entre risc i oportunitat
Si mirem les dades del Ministeri dʻAgricultura, Pesca i Alimentació, la situació és preocupant. Amb una edat mitjana superior als 61 anys , estem davant d'un escenari on la majoria dels autònoms agraris es jubilaran en menys d'una dècada. En algunes zones, la desproporció és alarmant: per cada jove menor de 40 anys, n'hi ha tres de veterans de més de 65.
Però no tot és negre. Hi ha un canvi de xip en marxa. Una nova generació d'emprenedors ja no veu l'agricultura com una condemna, sinó una oportunitat de negoci innovadora . Aquests perfils nous aposten per l'agricultura regenerativa, l'economia circular i l'ús de la tecnologia per optimitzar els costos, veient el camp com un espai on es pot viure alineat amb valors de sostenibilitat i equilibri personal.
A Espanya, el suport es materialitza a través de la PAC i el Programa CULTIVA , que permet als joves aprendre de les explotacions model mitjançant estades formatives. A més, s'estan impulsant línies de crèdit com la ICO-MAPA-SAECA i subvencions autonòmiques que poden oscil·lar entre els 20.000 i els 80.000 euros per facilitar la instal·lació de nous titulars.
Iniciatives regionals i barreres a enderrocar
Comunitats com Castella i Lleó s'han posicionat com a referents gràcies a mesures pioneres en la successió d'explotacions , compensant econòmicament l'agricultor que es jubila si transfereix les terres i els coneixements a un jove. Aquest enfocament no només rejoveneix la població, sinó que evita que el saber pràctic, aquell que no surt als llibres, es perdi amb la jubilació.
D'altra banda, Catalunya impulsa la seva estratègia per garantir que les explotacions agràries no desapareguin. No obstant això, persisteixen obstacles que fan que molts llencin la tovallola: la complexitat burocràtica , els preus prohibitius de la terra i la manca de rendibilitat dels models tradicionals. Sense un camí financer clar, l?entusiasme dels joves xoca frontalment amb la realitat econòmica.
És interessant observar que, segons les dades de la Seguretat Social, els joves tenen més presència quan treballen per compte d'altri que com a autònoms. Això indica que hi ha interès pel sector, però falten garanties per fer el salt a l'emprenedoria pròpia. La tendència actual mostra que els joves es desplacen més cap a cultius llenyosos (oliverar, vinyes) que cap als herbacis o cereals.
