- El sistema actual de finançament de competències no homogènies presenta greus desigualtats i manca de transparència en l'assignació de fons.
- Catalunya és la comunitat més beneficiada, mentre que regions com Castella i Lleó reben imports mínims per habitant.
- El Govern proposa substituir les transferències directes per una cessió addicional de fins al 90% de l'IVA recaptat al territori.
- La reforma busca ampliar l'autonomia fiscal catalana i permet que l'ATC gestioni progressivament tributs com l'IRPF.
Quan parlem de com es reparteixen els diners entre les comunitats autònomes, solem pensar en el repartiment general, però hi ha un entramat molt més complex i, de vegades, polèmic: el finançament de les competències singulars . Bàsicament, es tracta d'aquells serveis públics que no totes les regions gestionen, sinó que només n'han assumit algunes, cosa que crea un escenari on no tots els territoris juguen amb les mateixes cartes ni reben els mateixos recursos.
Aquest assumpte ha saltat a la palestra recentment pel fet que el sistema actual arrossega serioses inconsistències i manca de transparència , generant un sentiment de desigualtat entre els ciutadans depenent d'on visquin. Mentre algunes autonomies reben quantitats ingents per cobrir les seves particularitats, altres gairebé no perceben res, cosa que ha portat a proposar reformes profundes per canviar la manera com l'Estat central passa la mà amb els diners.
En què consisteixen exactament les competències no homogènies?
Perquè ens entenguem, les competències no homogènies són aquelles funcions significatives que han estat transferides a una comunitat autònoma concreta, però que no han estat assumides per la resta de regions del règim comú. No parlem de sanitat o educació bàsica, sinó de matèries molt específiques que formen part de la descentralització administrativa a Espanya.
- Seguretat i ordre públic: L?exemple més clar són els Mossos d?Esquadra a Catalunya, un cos policial propi que comporta un cost molt elevat.
- Gestió penitenciària: Només Catalunya té transferida la gestió de les presons dins del règim comú.
- Justícia: Es refereix als mitjans materials i humans de l'administració judicial, que encara que estan estesos, no es van assumir alhora ni sota els mateixos costos.
- Polítiques lingüístiques: Els fons destinats a la normalització i promoció de llengües cooficials.
- Entorn natural: La conservació de parcs nacionals, la gestió dels quals ha estat irregular i amb costos financers molt diferents segons la zona.
L'anàlisi de Fedea: un mapa de desigualtats
La Fundació d'Estudis d'Economia Aplicada (Fedea) ha posat el dit a la nafra en analitzar les dades del 2023. Segons els seus càlculs, la despesa pública en aquestes competències s'acosta als 8.319 milions d'euros , però el repartiment és, si més no, curiós. Catalunya lidera la llista amb escreix, rebent uns 450 euros per habitant, mentre que a Castella i Lleó la xifra cau en picat fins als nou euros per càpita.
El problema rau en el fet que s'utilitza una metodologia basada en el cost històric . Això significa que es valora el servei segons el que costava al seu dia, cosa que provoca que dues comunitats que ofereixen un servei similar rebin quantitats totalment absurdes. Per exemple, a l'administració de justícia, Astúries va percebre 81,8 euros per resident, mentre que Galícia es va quedar en només 35,5 euros, una bretxa difícil de justificar tècnicament.
Un altre punt crític és el finançament dels professors de religió, on les desviacions encara són més bestials, superant els 150 punts d'índex. Astúries torna a destacar amb 88,7 euros per alumne, davant dels sorprenents 20 euros que rep Catalunya pel mateix concepte.
La nova proposta del Govern i el factor Catalunya
Davant d´aquest panorama, el Ministeri d´Hisenda ha plantejat una reforma que trenca amb l´esquema tradicional. Fins ara, l?Estat enviava transferències directes anuals que s?actualitzaven segons els ingressos tributaris. Ara es proposa un mecanisme voluntari que permet canviar aquest xec anual per una major part de la recaptació de l'IVA.
Aquest nou model permetria que les autonomies financin les singularitats mitjançant una cessió addicional de l'IVA que podria arribar fins al 90%. Això és un canvi de paradigma total, ja que desplaça els diners del pressupost general de l'Estat cap a la recaptació pròpia del territori, apropant Catalunya a la seva anhelada sobirania fiscal.
A l'acord bilateral entre el Govern i la Generalitat, es busca garantir la suficiència financera i la coresponsabilitat . Això implica que Catalunya tingui més capacitat normativa en la gestió d'impostos i permet que l' Agència Tributària assumeixi progressivament la gestió de l'IRPF i altres tributs, treballant en xarxa amb l'Agència Estatal.
Conflictes territorials i passos a seguir
Com es podia esperar, aquest disseny no ha caigut bé a la resta d'Espanya. Catorze de les quinze comunitats de règim comú han manifestat el seu rebuig rotund , tement que es creï un privilegi excessiu per a Catalunya. El debat se centra en si aquest mecanisme ha de ser temporal o si, com indica l'esborrany actual, s'ha de mantenir de manera indefinida durant la vigència del model.
El camí perquè sigui llei passa pel Comitè Tècnic Permanent d'Avaluació i el Consell de Política Fiscal i Financera. Atès que el Govern només necessita el vot favorable d'una comunitat per aprovar la proposta al Consell, el camí sembla clar, encara que requerirà el suport de socis com Junts a les Corts Generals per a la seva ratificació final.
La situació actual reflecteix una constant tensió entre la necessitat d'atendre les particularitats de cada regió i l'exigència d'un sistema que sigui transparent i equitatiu per a tots els ciutadans, evitant que la gestió de serveis públics depengui d'acords polítics bilaterals que invisibilitzen les disparitats financeres reals.
