- Anàlisi de les oportunitats de creixement en economies en transició i el paper dels BRICS.
- Avaluació dels riscos geopolítics, inflacionaris i de liquiditat associats a aquests actius.
- Estratègies dinversió mitjançant fons indexats, ETFs, gestió activa i compra directa daccions.
Si estàs buscant fer una volta a la teva cartera i sortir-te del que és habitual, segurament t'has topat amb l'opció de mirar cap als mercats emergents . Aquestes regions han esdevingut el refugi de molts inversors que no es conformen amb els rendiments plans de les economies més madures i busquen aquest impuls extra de rendibilitat que només ofereixen els països en ple creixement.
No parlem de països sumits en la pobresa, sinó d'economies que estan en aquest punt intermedi de transició , deixant enrere l'etapa de desenvolupament per intentar asseure's a taula de les potències mundials. És un terreny fèrtil, sí, però també és una muntanya russa on la volatilitat és la norma i no pas l'excepció, per la qual cosa convé entrar amb un pla ben traçat.
Què són exactament els mercats emergents?
Per posar-ho en paraules senzilles, són aquelles zones econòmiques que estan evolucionant cap a un model de país desenvolupat . Aquest concepte no és nou; va ser encunyat allà pels anys 80 per Antoine Van Agtmael per descriure nacions com Brasil, Índia o Xina, que començaven a mostrar un potencial financer disruptiu.
El que fa que aquests mercats siguin tan atractius és que acostumen a tenir una industrialització progressiva que dispara el consum intern. A més, són autèntiques mines de recursos naturals que sovint no han estat explotats al màxim, cosa que els atorga un avantatge competitiu brutal en el comerç global.
A l'hora de classificar-los solem escoltar molt el terme BRICS (Brasil, Rússia, Índia, Xina i Sud-àfrica), que són els pesos pesants del grup. No obstant això, hi ha els anomenats No-BRICS , països com Mèxic, Corea del Sud, Polònia o Turquia, que encara que no dominin l'escena global, tenen un creixement molt prometedor.
Avantatges i motors del creixement
Invertir en aquestes regions té un sentit estratègic clar: la diversificació geogràfica . No és prudent posar tots els ous a la mateixa cistella (com els EUA o Europa), i mirar cap a Àsia o Llatinoamèrica permet capturar el benefici d'una demografia jove que impulsa la innovació i la productivitat.
- Auge del consum: L'aparició d'una classe mitjana més robusta fa que la demanda de productes i serveis creixi de manera exponencial.
- Innovació tecnològica: El salt tecnològic en aquests països sol ser més ràpid que als desenvolupats, permetent millores dràstiques en infraestructures i serveis digitals.
- Creixement del PIB: És comú trobar taxes de creixement econòmic molt superiors a les d'Occident, recolzades en una menor taxa d'endeutament relatiu en alguns casos.
Els riscos que no pots ignorar
No tot és color de rosa. Qui es llença a aquests mercats ha de ser conscient que la inestabilitat política és un factor constant. Un canvi brusc de govern o un gir a la legislació poden provocar que la seguretat jurídica s'esvaeixi en un obrir i tancar d'ulls.
Un altre mal de cap és la volatilitat de les divises . Si la moneda local es desploma davant l'euro o el dòlar, els guanys es poden evaporar encara que l'empresa on vas invertir hagi pujat. A això se li suma la inflació persistent , que erosiona el valor dels diners i complica les previsions a llarg termini.
Finalment, hi ha el problema de la manca de liquiditat . En alguns d'aquests mercats, no hi ha tants compradors i venedors com a la borsa de Nova York, de manera que desfer-se d'una posició gran sense afectar el preu de l'actiu pot ser un repte considerable.
Anàlisi d'oportunitats actuals i geopolítica
Avui dia, el panorama està molt marcat per la tensió entre els Estats Units i la Xina. L'Índia, per exemple, ha superat la Xina en renda variable gràcies a una penetració mòbil massiva i una població jove, encara que les seves valoracions ja estan força altes i obliguen a ser molt selectius.
D'altra banda, la Xina continua sent un gegant amb un mercat de consum intern brutal i empreses tecnològiques com Tencent que tenen fluxos de caixa envejables, però el risc geopolític i l'impacte de les decisions de la reserva federal generen una constant incertesa.
No podem oblidar el fenomen del nearshoring . Països com Mèxic o Vietnam s'estan beneficiant que les empreses vulguin treure les seves fàbriques de la Xina per acostar-les als EUA, cosa que converteix aquests territoris en beneficiaris directes de la deslocalització.
Com posar els teus diners a mercats emergents
Si us interessa entrar en aquest joc, teniu diverses rutes depenent de quant risc voleu assumir. L'opció més senzilla són els fons d'inversió indexats , que repliquen índexs com el MSCI Emerging Markets, que us permet diversificar en un sol producte.
Si preferiu alguna cosa més dinàmica, els ETFs d'accions són ideals perquè són versàtils i permeten atacar nínxols específics, com el sector financer xinès o l'or. Per als que busquen batre el mercat, la gestió activa és la clau; un gestor experimentat pot anticipar-se als moviments de líndex i filtrar empreses basant-se en criteris ASG (ambientals, socials i de governança).
Per als més atrevits, hi ha la compra directa d'accions de gegants com ara Taiwan Semiconductor o Alibaba, o fins i tot l'adquisició de renda fixa emergent a través de bons d'aquests estats.
La clau per tenir èxit en aquest entorn és mantenir un enfocament sistemàtic i precís , combinant indicadors de rendibilitat amb un procés de construcció de cartera sòlid. Ja sigui mitjançant un fons actiu o un fons d'inversió , l'ideal és no deixar-se portar per la moda i ajustar l'exposició segons la tolerància al risc de cada inversor.
