Inversió socialment responsable: què és l'ESG i com aprofitar-la

Inici » Caixes » Inversió socialment responsable: què és l'ESG i com aprofitar-la

La inversió socialment responsable i els criteris ESG han esdevingut un dels grans punts d'inflexió de les finances modernes. Cada vegada més inversors volen que els seus diners no només generin rendibilitat, sinó que també donen suport a empreses amb un comportament ambiental, social i de governança alineat amb els seus valors personals.

A la darrera dècada, les finances sostenibles han passat de ser una cosa “de nínxol” a un pilar bàsic als mercats de capitals a nivell mundial. L'avenç de la regulació, la preocupació pel canvi climàtic, la desigualtat i els escàndols de governança corporativa han accelerat l'adopció de la inversió socialment responsable (ISR) i l'ús generalitzat dels factors ESG com a referència estàndard.

Què és la inversió socialment responsable (ISR) i què significa ESG

La Inversió Socialment Responsable (ISR) és una manera d'invertir que no es queda només en la dada financera clàssica (rendibilitat i risc), sinó que incorpora criteris ètics, socials, mediambientals i de bon govern corporatiu. En lloc de centrar-se únicament en el benefici a curt termini, la ISR cerca generar retorns sostenibles a llarg termini tenint en compte com es comporten les empreses amb el planeta, amb les persones i amb els seus accionistes.

Dins aquest enfocament, els factors ESG són l'eina tècnica clau. ESG són les sigles en anglès d'Environmental, Social and Governance (en espanyol se sol parlar d'ASG: ambientals, socials i de governança). Aquests factors recullen informació no financera que permet avaluar de manera sistemàtica si una companyia en gestiona bé els impactes i els riscos en aquestes tres dimensions.

Mentre que la ISR és el estil o filosofia d'inversió, els criteris ESG són el conjunt dindicadors que utilitzen inversors, gestores i analistes per mesurar si una empresa o un fons està realment alineat amb la sostenibilitat. La inversió ISR pot, a més, afegir filtres ètics addicionals (per exemple, excloure sectors controvertits com ara armament, tabac o joc) o prioritzar empreses amb un impacte social positiu especialment rellevant.

A la pràctica, les empreses també han incorporat els criteris ESG a la seva estratègia corporativa: publiquen informes de sostenibilitat, dissenyen polítiques climàtiques, de drets humans o de diversitat, i vinculen cada cop més la remuneració dels directius a l'exercici en aquestes matèries perquè els inversors els ho exigeixen.

Els tres grans pilars ESG: ambiental, social i governança

Els factors ESG s'organitzen al voltant de tres blocs grans que agrupen multitud d'indicadors concrets. Aquests indicadors permeten anar més enllà del simple “és sostenible / no és sostenible” i fer anàlisis molt més fines i comparables.

Criteris ambientals: clima, recursos i biodiversitat

El pilar ambiental avalua quin impacte té l'activitat d'una empresa sobre el medi ambient i com gestiona els riscos associats al canvi climàtic i l'ús de recursos naturals. No es limita a les emissions directes, sinó que pot abastar tota la cadena de valor.

Entre els aspectes ambientals que se solen analitzar destaquen, entre d'altres, els elements clau següents que ajuden a calibrar l'empremta ecològica real d'una companyia:

• Sistemes de gestió ambiental i certificacions (ISO, EMAS, etc.).
• Ús responsable i eficient de l'aigua al llarg dels processos productius.
• Protecció de la biodiversitat i dels ecosistemes a les zones on opera.
• Programes reforestació i restauració ambiental quan escaigui.
• Gestió de residus, reciclatge i aposta per la economia circular.
• Estratègies reducció d'emissions de gasos d'efecte hivernacle i objectius climàtics alineats amb els acords internacionals.
• Polítiques de gestió responsable de productes, des del disseny fins al final de la seva vida útil.

Molts d'aquests criteris es connecten directament amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l'ONU i amb els fulls de ruta de descarbonització que impulsen els governs. Les companyies que es prenen seriosament aquests factors tendeixen a estar més ben preparades per afrontar canvis reguladors, impostos al carboni o possibles boicots reputacionals.

Criteris socials: persones, drets i comunitat

El bloc social se centra en com es relaciona l'empresa amb els empleats, clients, proveïdors i amb la comunitat en general. Aquí hi entren en joc les condicions laborals, la igualtat d'oportunitats o el respecte pels drets humans, entre molts altres aspectes.

Els elements socials principals que observen els inversors a l'hora de valorar si una organització té un bon exercici en aquesta àrea inclouen factors molt lligats a la qualitat de l'ocupació ia la cohesió social:

• Gestió del capital humà, plans de formació i desenvolupament professional.
• capacitat de atraure i retenir talent en un entorn competitiu.
• Condicions de salut i seguretat a la feina adequades i ben gestionades.
• Contribució a la comunitat local a través de projectes socials, voluntariat o inversió al territori.
• Respecte efectiu als drets humans a tota la cadena de subministrament.
• Polítiques clares igualtat de gènere i diversitat a tots els nivells de l'empresa.

Una empresa que cuida aquestes qüestions sol gaudir d'un clima laboral més estable, menys conflictes interns i una millor imatge davant de clients i reguladors, cosa que redueix riscos legals i reputacionals a llarg termini.

Criteris de governança: transparència i rendició de comptes

El tercer pilar ESG, la governança, mesura com es pren realment les decisions dins de la companyia i quins mecanismes hi ha per evitar abusos, conflictes d'interès o pràctiques corruptes. Una bona governança és la base perquè les polítiques ambientals i socials no es quedin en pur màrqueting; per això són clau els controls interns efectius.

Entre els factors de governança més rellevants per als inversors se solen revisar punts directament relacionats amb la qualitat de la direcció i la protecció de l'accionista minoritari:

• Estructura de l' consell d'administració, independència dels seus membres i diversitat.
• Disseny i transparència a la remuneració dels directius, incloent la vinculació a mètriques ESG.
• Existència d'un codi de conducta robust i mecanismes eficaços de compliment normatiu.
• Política fiscal i pràctiques comptables transparents i prudents.
• Gestió responsable de la cadena de subministrament, evitant proveïdors amb males pràctiques.

De fet, cada cop més grans inversors institucionals defensen que una part rellevant del bonus dels executius (entre el 10% i el 20% segons diverses enquestes) depengui d‟objectius ESG materials i verificables, i no només de mètriques financeres de curt termini.

Diferència entre ESG i ISR: conceptes que es complementen

Encara que moltes vegades es fan servir com a sinònims, ESG i ISR ​​no són exactament el mateix. Convé tenir clara la diferència per entendre bé com es construeixen els productes financers sostenibles.

La ISR (o SRI per les sigles en anglès) és l'enfocament global d'inversió que vol alinear les decisions financeres amb valors ètics i de sostenibilitat. Dins aquest estil dinversió es poden aplicar diferents estratègies: integració de factors ESG, exclusió de sectors, inversions dimpacte, selecció dels millors de cada categoria, etc.

Els criteris ESG, per la seva banda, són el conjunt d'eines i indicadors que s'utilitzen dins aquesta inversió ISR per mesurar l'exercici no financer d'empreses i emissors. És a dir, ESG és més aviat una “caixa de ferramentes” i la ISR és la “forma de construir la casa”.

A la pràctica, la inversió ISR pot incorporar a més filtres ètics addicionals que van més enllà del que és estrictament ESG, com a codis interns de conducta, polítiques de donacions, exclusió d'armes o energia nuclear, o la priorització d'empreses amb un impacte social directe en determinats col·lectius vulnerables.

La demanda creixent daquests enfocaments ha fet que nombroses entitats financeres hagin signat principis de banca responsable recolzats per Nacions Unides i altres organismes internacionals, comprometent-se públicament a integrar la sostenibilitat al cor del seu negoci ia la seva oferta de productes.

Reptes actuals de la inversió socialment responsable i dels criteris ESG

Tot i el seu fort creixement, la ISR i les inversions amb criteris ESG s'enfronten a diversos desafiaments importants que encara frenen alguns inversors. Molt del debat actual gira al voltant de la qualitat de la informació, l'estandardització i el risc de rentat d'imatge verda.

Manca d'estandardització en els criteris ESG

Un dels grans problemes és que no hi ha un estàndard global únic per mesurar els factors ESG. Hi ha múltiples agències de rating, proveïdors de dades i metodologies, cadascuna amb la bateria d'indicadors, ponderacions i fonts d'informació.

Aquesta diversitat metodològica pot provocar que una mateixa empresa obtingui qualificacions ESG molt diferents segons qui l'analitzi, cosa que genera confusió tant a inversors detallistes com institucionals. A més, complica la comparació entre companyies de diferents sectors o regions.

Dificultat per mesurar limpacte real

Tot i que és relativament senzill identificar empreses que compleixen determinades bones pràctiques, quantificar l'impacte real a la societat i el medi ambient continua sent complex. Molts efectes positius (o negatius) es manifesten a molt llarg termini i de manera difusa, cosa que xoca amb la visió a curt termini d'alguns agents del mercat.

A això se suma el risc de rentat verd: companyies o fons que es presenten com a molt sostenibles en la seva comunicació, però la realitat dels quals és força més grisa. Això inclou des d'exagerar èxits menors fins a incloure únicament petits projectes “verds” en carteres que, en essència, segueixen molt lligades a activitats intensives en carboni.

Percepció de menor rendibilitat

Durant anys ha circulat la idea que invertir amb criteris de sostenibilitat implica renunciar a part de la rendibilitat. Aquesta percepció, molt arrelada a alguns perfils conservadors, ha estat una de les grans barreres per a l'adopció massiva de la ISR.

Tot i això, cada vegada hi ha més evidència que apunta en la direcció contrària: els fons i empreses amb alts estàndards ESG mostren, de mitjana, rendibilitats competitives o fins i tot superiors a les carteres tradicionals, especialment en horitzons de mitjà i llarg termini. Part d'aquest avantatge s'explica per una gestió de riscos millor i per una major capacitat d'adaptació a noves tendències de mercat.

Regulació exigent i etiquetes ESG

L'avenç regulatori, particularment a Europa, ha suposat un impuls enorme, però també ha portat nous requisits i certa complexitat. Normes com el Reglament de Divulgació de Finances Sostenibles (SFDR) obliguen a classificar i justificar amb detall el grau de sostenibilitat dels productes.

Aquesta normativa ha fet que alguns fons perdin o renunciïn a l'etiqueta ESG per no poder complir els criteris exigits o no disposar de dades suficients. Alhora, està ajudant a netejar el mercat de productes “d'aparador” amb una sostenibilitat més que discutible.

Oportunitats financeres lligades a la inversió ESG

Tot i els reptes, el potencial de les inversions ESG és enorme. El volum d'actius gestionats amb criteris sostenibles ja supera els 30 bilions de dòlars a nivell global, i tot apunta que la tendència seguirà a l'alça els propers anys, impulsada per la regulació, la demanda social i la transició ecològica.

Demanda creixent de productes sostenibles

Els inversors particulars, les grans institucions i també els governs estan mostrant una clara preferència per productes financers que integrin criteris ESG. L'interès no es limita al segment verd dur (com les energies renovables), sinó que s'estén a bons verds, fons mixts, renda fixa sostenible i tota una gamma de solucions.

En mercats com l'espanyol, els estudis mostren que el pes dels actius gestionats amb enfocament sostenible ja ronda la meitat del total. I encara que només una de cada quatre persones inverteix encara amb criteris socialment responsables, les enquestes assenyalen que una part important dels que encara no ho fan planeja començar en els propers anys.

Reducció de riscos i més resiliència

Les empreses amb bones pràctiques ambientals, socials i de governança tendeixen a estar menys exposades a multes, litigis, sancions regulatòries o boicots derivats de comportaments irresponsables. A més, solen gaudir de plantilles més compromeses, clients més lleials i cadenes de subministrament més fiables.

Des de l'òptica d'inversió, això es tradueix en una menor probabilitat de “subst” greus que esfondren el valor de la companyia d'un dia per l'altre. A la llarga, una gestió adequada dels riscos ESG contribueix a l'estabilitat dels fluxos de caixa i al manteniment de la competitivitat.

Rendibilitat competitiva i possible plus addicional

Diversos estudis d'organismes com ESMA o proveïdors com Bloomberg apunten que els fons sostenibles no només no sacrifiquen rendibilitat, sinó que poden oferir un lleuger plus davant les alternatives convencionals, especialment en horitzons de mitjà termini.

Comparar el comportament d'índexs globals tradicionals amb els seus equivalents ESG (per exemple, l'MSCI World davant de l'MSCI World ESG Screened) permet apreciar que, en molts períodes, els índexs amb filtres ESG han mostrat un exercici igual o millor, amb una volatilitat similar o, de vegades, una mica menor.

Impuls a la innovació tecnològica ia nous sectors

La transició cap a una economia baixa en carboni i més inclusiva està generant oportunitats en múltiples sectors emergents. Energies renovables, mobilitat elèctrica, eficiència energètica, economia circular o gestió avançada de residus en són només alguns exemples.

Les empreses que desenvolupen solucions tecnològiques en aquestes àrees estan captant cada cop més capital, i els inversors que aposten per aquests sectors en fases relativament primerenques poden beneficiar-se del creixement estructural associat a aquests canvis de model productiu.

Evolució del mercat ESG i paper de la regulació

La idea d'integrar criteris de sostenibilitat a la inversió no és nova. El primer gran índex de sostenibilitat, el Dow Jones Sustainability Index, es va llançar el 1999 i des de llavors, l'oferta d'índexs i productes ESG no ha deixat de créixer.

En els darrers anys, l'adopció s'ha accelerat de manera molt notable. Informes sectorials indiquen que la pràctica totalitat dels grans professionals de la inversió utilitzen ja, en major o menor mesura, factors ESG en les anàlisis. La inversió sostenible ha deixat de ser una raresa i s'acosta a esdevenir estàndard.

A Europa, la regulació ha estat clau. La Unió Europea ha desenvolupat una taxonomia verda que estableix quines activitats econòmiques es poden considerar realment sostenibles, i el Reglament SFDR obliga els gestors a detallar com integren la sostenibilitat i quins impactes adversos es generen.

Tot aquest marc cerca que la informació no financera sigui més homogènia, comparable i fiable, i que les etiquetes “sostenible” o “ESG” s'utilitzen amb rigor. L'estandardització de mètriques i criteris és un pas fonamental perquè els inversors puguin prendre decisions informades amb garanties.

Estratègies d'inversió ISR amb criteris ESG

Quan es parla d'“invertir a ESG”, en realitat s'està parlant de diferents estratègies d'inversió socialment responsable que utilitzen els factors ambientals, socials i de governança de diverses maneres. No hi ha una única manera de fer-ho; cada inversor i cada gestora pot optar per diferents enfocaments segons els seus objectius.

Integració ESG a l'anàlisi financera

L'estratègia més estesa és la integració dels factors ESG al procés d'anàlisi i selecció d'inversions. En aquest cas, el gestor no es limita a mirar balanços i comptes de resultats; també incorpora dades ambientals, socials i de governança per valorar riscos i oportunitats.

Exclusió de sectors i companyies controvertides

Una altra estratègia molt utilitzada, especialment entre inversors particulars, és la exclusió de determinats sectors o empreses que xoquen de front amb els valors de l?inversor. És, per dir-ho així, la fórmula més intuïtiva.

Entre les exclusions típiques es troben tabac, joc, armes, pornografia, determinades energies fòssils o energia nuclear. La idea és senzilla: encara que puguin ser rendibles, l?inversor prefereix no obtenir beneficis a costa d?activitats que considera perjudicials o poc ètiques.

Best in class i inversions d'impacte

Hi ha també enfocaments més proactius, com la selecció dels “millors de la classe” dins de cada sector en termes ESG (best in class), o les inversions d'impacte, on l'objectiu principal és assolir un impacte social o ambiental concret i mesurable, a més de la rendibilitat financera.

En els darrers anys, les dades mostren que la integració ESG ha anat guanyant pes davant de la mera exclusió, canalitzant grans volums dactius. Tot i així, moltes carteres combinen diverses estratègies per reflectir millor les preferències de cada inversor.

Com invertir amb criteris ESG: vehicles i opcions

Si vols incorporar la sostenibilitat a la teva cartera, no has de complicar-te la vida; considera l'assignació d'actius per dissenyar una cartera sòlida i diversificada. Avui dia hi ha múltiples vehicles que permeten aplicar criteris ESG en renda variable, renda fixa o fins i tot en actius alternatius, tant de manera passiva com amb gestió activa.

ETFs ESG

Els ETFs són fons cotitzats que repliquen índexs i es negocien a la borsa com si fossin accions. A l'àmbit ESG, els ETFs permeten invertir de forma diversificada en desenes o centenars d'empreses amb biaix sostenible, amb costos de gestió generalment baixos.

Hi ha ETFs que segueixen índexs globals filtrats per criteris ESG, altres centrats en energies netes o en sectors específics, i d'altres que apliquen estratègies d'exclusió. Per invertir-hi només necessites un broker que et doni accés als mercats on cotitzen.

Fons indexats amb biaix ESG

Els fons indexats funcionen de forma molt similar als ETF quant a que repliquen un índex de referència, però la seva operativa i la seva fiscalitat és la pròpia d'un fons d'inversió tradicional. També hi ha versions ESG dels grans índexs globals i regionals.

Aquests fons es poden centrar en mercats desenvolupats, emergents o renda fixa corporativa i sobirana, incorporant filtres de sostenibilitat a la selecció dels valors que componen la cartera. Són una opció interessant per als que volen gestió passiva i comissions contingudes.

Roboadvisors amb carteres sostenibles

Per als qui prefereixen delegar, els roboadvisors ofereixen carteres automatitzades de fons indexats, moltes amb variants ESG. L?inversor només defineix el seu perfil de risc i horitzó temporal, i el gestor automatitzat s?encarrega de la construcció i el rebalanceig.

Diverses plataformes ja han llançat carteres “verdes” o socialment responsables, que utilitzen fons i ETFs ESG com a peces principals. D'aquesta manera, es pot invertir coherentment amb la sostenibilitat sense haver de seleccionar producte a producte.

Fons d'inversió ESG de gestió activa

A més de la gestió passiva, hi ha una àmplia oferta de fons d'inversió de gestió activa que segueixen estratègies ESG. Aquí els gestors intenten batre l'índex de referència mitjançant la selecció activa d'empreses amb bon perfil financer i una qualitat ESG elevada.

La gran diferència és que les comissions solen ser més elevades que als indexats o ETFs, per la qual cosa és important analitzar si la rendibilitat neta compensa aquest cost més alt. Pàgines especialitzades permeten filtrar fàcilment fons etiquetats com a sostenibles i comparar el seu historial.

Bons verds i renda fixa sostenible

Al terreny de la renda fixa, els bons verds s'han convertit en una peça clau de l'univers ESG. Es tracta d'emissions de deute, tant públic com corporatiu, els fons del qual es destinen a projectes concrets amb beneficis ambientals o socials clars.

parlem de finançament de projectes com plantes d'energies renovables, eficiència energètica, transport net o gestió de residus. És possible invertir directament en les emissions o, de manera més senzilla, a través de fons i ETFs que repliquen índexs de bons verds i corporatius ESG.

Crowdlending, crowdfunding i accions individuals

Més enllà dels vehicles tradicionals, també podeu incorporar criteris ESG a inversions alternatives com el crowdlending o el crowdfunding, triant projectes d'inversió alineats amb la sostenibilitat i revisant-ne l'impacte real.

Per descomptat, sempre queda l'opció clàssica de comprar accions de companyies que destaquin pel seu bon exercici ESG. Per això és útil fixar-se en els components dels principals índexs de sostenibilitat o en rànquings de reputació corporativa en matèria ESG.

En un context en què la sostenibilitat ha passat a ser un criteri central de decisió per a empreses, reguladors i inversors, la inversió socialment responsable i els criteris ESG ofereixen una forma coherent d‟alinear l‟estalvi amb els reptes del segle XXI. Cada persona pot decidir fins a quin punt vol incorporar aquest biaix, però el que ja és difícil negar és que el futur de les finances passa, sí o sí, per integrar de manera seriosa l'impacte ambiental, social i de governança a cada euro que s'inverteix.