- El sistema permet escollir entre un increment mensual del 4%, un xec únic o una modalitat mixta per endarrerir la retirada.
- Estudis recents revelen que el pagament únic no és actuarialment neutre i només representa el 51,2% del valor del complement vitalici.
- La bretxa financera és més accentuada en dones i persones amb pensions elevades a causa de la longevitat i el disseny de la fórmula.
- Hi ha avantatges fiscals per al contribuent i exempcions en les cotitzacions per a les empreses que mantenen aquests treballadors.
Retardar la sortida a la retirada és una opció que cada cop més treballadors a Espanya es plantegen per millorar la seva situació econòmica futura. Aquesta modalitat, coneguda com a jubilació demorada , permet que els que ja han assolit l'edat legal de jubilació decideixin seguir actius, rebent a canvi una recompensa econòmica que pot marcar una diferència notable en la qualitat de vida durant la tercera edat.
Tot i això, triar com cobrar aquest premi no és tan senzill com sembla. Entre el xec a tant alçat i l'augment mensual de la pensió hi ha una bretxa financera que molts desconeixen i que, segons anàlisis tècniques, podria suposar una pèrdua de diners considerables per al jubilat si no s'analitzen bé els números i les circumstàncies personals.
En què consisteix exactament demorar la jubilació?
Bàsicament, és una decisió voluntària. Si ja tens l'edat ordinària per retirar-te i compleixes el requisit d'haver cotitzat almenys 15 anys , pots triar continuar treballant. En fer això, la Seguretat Social t'ofereix un incentiu per cada any que prolonguis la teva vida laboral, la qual cosa és un alleugeriment especialment per a aquells que tenen carreres de cotització curtes o bases reguladores baixes.
Les tres vies per cobrar l'incentiu de demora
El sistema actual ofereix tres camins diferents, i aquí és on el treballador ha de filar fi per no sortir perdent:
- L'increment mensual (4% addicional): Per cada any complet que continuïs treballant, la teva pensió mensual pujarà un 4%. A partir de l'abril del 2025, si el retard és superior a sis mesos però inferior a un any (i ja ets al segon any de demora), se'n pot sumar un 2% extra. És lopció de la renda vitalícia.
- El pagament únic o xec: Reps una quantitat fixa de diners al moment de jubilar-te. La quantia depèn dels anys cotitzats en arribar a ledat legal. Si heu cotitzat més de 44 anys i mig, l'import puja un 10%. Les quantitats solen oscil·lar entre els 4.800 i els 13.500 euros per any demorat.
- La modalitat mixta: És un híbrid disponible per als que retarden entre 2 i 10 anys. Combines un augment mensual del 4% per una part dels anys i un pagament únic reduït (la meitat del xec total) per l'altra. Si superes els 11 anys, reps el xec per 5 anys i el percentatge mensual per a la resta.
La polèmica de la neutralitat actuarial: Ens estan donant menys?
Aquí és on entra l'estudi d'Ahmed Ación López i Carlos Vidal-Meliá publicat per Fedea. El concepte de neutralitat actuarial vol dir que, financerament, cobrar els diners de cop hauria d'equivaler al valor de totes les mensualitats que renuncies durant la resta de la teva vida. Però la realitat és molt diferent.
L'anàlisi de 280 perfils revela que el pagament únic representa, de mitjana, només el 51,2% del valor actuarial del complement vitalici. En cristià: qui tria el xec està renunciant gairebé a la meitat del valor econòmic real del seu incentiu. El més greu és que cap dels perfils analitzats no arriba a la neutralitat; tots perden diners des d'un punt de vista estrictament financer.
Qui surt més perjudicat amb el pagament únic?
La manca dequilibri en les fórmules no afecta a tots per igual. L'estudi destaca dos grups especialment penalitzats:
- Les dones: Com que tenen una esperança de vida més gran, el valor de cobrar un extra mensual durant més anys és molt més alt, però el pagament únic no té en compte aquesta diferència de longevitat.
- Pensions elevades: El xec no creix de manera proporcional a la pensió, mentre que l'increment mensual sí que ho fa. Això genera un biaix distributiu on qui té una pensió més alta perd més percentatge de diners en triar el capital.
Té sentit triar el pagament únic malgrat tot?
Tot i que els números diguin que és un mal negoci, triar els diners al comptat no és necessàriament una bogeria. Hi ha situacions on la liquiditat immediata és prioritària, com per exemple per cancel·lar hipoteques, fer inversions rendibles, atendre urgències mèdiques o deixar una herència tangible als fills.
També existeix l'anomenat risc normatiu . Molts treballadors temen que les lleis de pensions canviïn en el futur i prefereixen tenir els diners ja al seu compte abans que el Govern modifiqui les regles del joc. A més, des del punt de vista fiscal, el pagament únic es pot beneficiar d'una reducció del 30% a l'IRPF segons l'article 18 de la llei, cosa que no passa amb l'increment mensual.
Avantatges per a les empreses i tràmits necessaris
No només el treballador guanya; les empreses també tenen incentius perquè els seus empleats no es jubilin. Estan exemptes de cotitzar per contingències comunes (llevat d'incapacitat temporal) d'aquests treballadors. Fins i tot tenen una reducció del 75% a la quota empresarial quan el treballador, ja amb més de 62 anys, està en situació d'incapacitat temporal.
Per sol·licitar-ho, només cal marcar la casella de jubilació demorada al formulari de sol·licitud de la pensió. Si sou classes passives, heu d'avisar els vostres recursos humans. Pels altres, el càlcul de les cotitzacions és automàtic a través de la TGSS i l'INSS. A més, el simulador de la teva Seguretat Social és una eina clau per comparar quant rebries en cadascuna de les tres modalitats abans de prendre una decisió irreversible.
L'elecció entre la liquiditat immediata i la seguretat vitalícia depèn del perfil de cada persona, encara que les dades tècniques suggereixin que l'augment mensual és financerament superior. Mentre que el xec ofereix solucions ràpides i avantatges fiscals, la renda mensual protegeix millor contra la longevitat, especialment en dones i salaris alts, fent imperatiu que el ciutadà analitzi la seva esperança de vida i necessitats financeres abans de renunciar a la neutralitat actuarial.