Les empreses més grans dEuropa: ingressos i valor

Inici » Economia » Les empreses més grans d'Europa: ingressos i valor

Europa és un mosaic únic: 50 (+6) països, 230 idiomes i uns 746 milions d'habitants . Aquesta diversitat també es reflecteix en el teixit empresarial, on conviuen gegants energètics, farmacèutiques de referència, luxe, alimentació i tecnologia industrial. Com fan broma a la comunitat online, «tot un continent… i un sol subreddit!». En aquest context, convé distingir bé què vol dir ser «més gran»: no és el mateix encapçalar la llista per ingressos que per capitalització borsària , i sovint els líders canvien segons el criteri.

En els darrers anys, el panorama ha canviat a marxes forçades. La primera edició de Fortune 500 Europa ordena les corporacions per facturació, mentre que altres classificacions se centren en el valor de mercat que la borsa assigna a cada companyia. Les dues fotografies són necessàries per entendre el poder real de les empreses europees , els seus sectors dominants, el pes per països i com responen a xocs com la guerra a Ucraïna, la inflació o la desacceleració de la Xina.

Ingressos vs. capitalització: dues maneres de mesurar la «grandesa»

Abans d'entrar a llistes, convé tenir present que els ingressos (vendes) i la capitalització borsària mesuren coses diferents . El primer criteri premia la mida del negoci en termes de facturació; el segon, la valoració que el mercat fa de l'empresa avui en funció de les expectatives de beneficis, marges, creixement i risc. Una energètica pot liderar per vendes en un any de preus alts, mentre que una farmacèutica o de luxe brilla per capitalització gràcies a marges elevats i visibilitat de guanys.

Vist així, no sorprèn que el boom de l'energia amb la crisi geopolítica hagi fet pujar diverses petrolieres al cim per vendes, mentre que el lideratge europeu per valor de mercat recau en farmacèutiques i firmes de luxe i tecnologia industrial . Aquesta dualitat explica bona part de les contradiccions aparents entre llistes.

Fortune 500 Europa: les més grans per ingressos

Fortune ha publicat el seu primer rànquing paneuropeu per facturació, incloent companyies de 24 països de la regió (Rússia inclosa) . El resultat mostra amb claredat la tirada del sector energètic després de la guerra i les tensions de subministrament. El 2022, Shell va liderar la taula amb 381.000 milions de dòlars (355.800 milions d'euros) en vendes, seguida dels industrials i utilities que es van beneficiar del nou context.

El top 10 de Fortune 500 Europa per ingressos va quedar així: Shell (Regne Unit), Volkswagen (Alemanya), Uniper (Alemanya), TotalEnergies (França), Glencore (Suïssa), BP (Regne Unit), Stellantis (Països Baixos), Gazprom (Rússia), Mercedes-Benz Group . La presència de Gazprom en vuitena posició , malgrat les sancions, il·lustra fins a quin punt el rànquing de vendes recull la realitat del negoci a l'any fiscal.

1. Concha (Regne Unit)
2. Volkswagen (Alemanya)
3. Uniper (Alemanya)
4. TotalEnergies (França)
5. Glencore (Suïssa)
6. BP (Regne Unit)
7. Estel·lar (Països Baixos)
8. Gazprom (Rússia)
9. Grup Mercedes-Benz (Alemanya)
10. Electricité de France (França)

En conjunt, les 500 empreses del llistat europeu sumen 13,9 bilions de dòlars (13,02 bilions d'euros) en ingressos, l'equivalent aproximat a 3,5 vegades el PIB d'Alemanya . Per comparar magnituds: el Fortune 500 nord-americà arriba a 18,1 bilions de dòlars, i el Fortune Global 500 frega els 41 bilions. Europa és forta per volum industrial i serveis essencials, però encara per darrere dels EUA a escala agregada.

Quins països i sectors dominen per vendes?

Tot i que s'ha parlat d'estancament, Alemanya continua com la gran potència empresarial per nombre de companyies a la llista: 80 firmes germanes figuren al Fortune 500 Europa, amb Volkswagen i Uniper al podi . Després d'Alemanya, el Regne Unit aporta 76 empreses, que suposen més del 15% dels ingressos totals del rànquing , amb noms com Tesco (34), BT Group (152), Diageo (188), Marks & Spencer (255), John Lewis Partnership (274) i BBC Group (436) . França en suma 71, els Països Baixos 37 i Suïssa 36.

Per sectors, l'impuls dels preus de l'energia va portar les grans petrolieres i utilities a copar els primers llocs . A l'extrem oposat, el sector financer va navegar un any fluix en fusions i adquisicions, quedant més avall a la taula per vendes: Banco Santander apareix al lloc 21 , al costat de BNP Paribas (27) i HSBC (28) . Tot i així, les financeres són el grup més nombrós amb 84 companyies . Completen la foto materials de construcció (30), alimentació i begudes (27) i comerç minorista (25).

A més, la llista dóna dades interessants de governança i maduresa: 35 CEO són ​​dones (7%) , per sobre del 5,8% del Global 500 però per sota del 10,4% del Fortune 500 nord-americà. L'antiguitat mitjana de les companyies és de 108 anys , amb Anheuser-Busch InBev com la més veterana del rànquing, els orígens dels quals es remunten a 1366. La tradició pesa a Europa, encara que l'adaptació al nou cicle és constant.

Espanya al Fortune 500 Europa per ingressos

Espanya té un paper destacat: 19 companyies espanyoles han aconseguit entrar a la classificació per vendes. La millor posicionada és Banco Santander (21) . El top nacional el completen Repsol (37) i Iberdrola (50) , seguides per BBVA (73), Telefónica (85), Naturgy (101), ACS (102), Inditex (106), Mercadona (124) i Mapfre (155) . És un mosaic que barreja finances, energia, construcció, tèxtil i distribució.

També hi figuren CaixaBank (220), Acciona (276), Gestamp (313), Acerinox (368), Ferrovial (404), Banc Sabadell (419), Grup Dia (435), Sacyr (450) i Grifols (454) . L'amplitud sectorial espanyola evidencia la diversitat de la seva economia, encara que el gruix per ingressos es concentra en banca i energia.

Les més grans per capitalització borsària: qui mana a Borsa

Si canviem el prisma i mirem capitalització, la corona europea s'inclina cap a farma, luxe i tecnologia de semiconductors . Cal baixar fins al lloc 18 del rànquing global per trobar la primera europea per valor de mercat: Novo Nordisk , que amb l'estirada de medicaments com Ozempic va arribar a 513.370 milions de dòlars i va superar LVMH (344.130 milions), la frenada del qual en vendes recents va restar impuls. El valor borsari respon a expectatives, no només a vendes actuals.

En tecnologia industrial, ASML és clau: a l'octubre va aconseguir 415.950 milions , es va posar per davant de LVMH i després va retrocedir amb força fins a 283.560 milions . Tot i així, el consens confia en la seva normalització, amb la prohibició parcial a la Xina com a risc. A la seva defensa apareix SAP , que viu un bon moment amb focus al núvol i la IA, amb una capitalització a l'entorn de 283.560 milions . Ambdues són referents globals en els seus nínxols : màquines per fabricar xips i programari empresarial.

En sanitat, Roche ronda els 259.720 milions després de créixer vendes un 6% en nou mesos gràcies a medicaments com Vabysmo, Phesgo i Ocrevus ; Nestlé aporta el múscul de consum amb 253.380 milions malgrat un 2024 més fluix (-2,4% en vendes a nou mesos per efecte de divisa i debilitat del consum). En luxe, Hermès (239.850 milions) destaca per la resiliència i l'impuls a l'Àsia, amb vendes de 12.110 milions i una alça de l'11,4%. AstraZeneca (237.460 milions) va elevar ingressos un 18% el primer semestre, Novartis va arribar a 230.860 milions i Accenture va tancar el seu any amb ingressos de 64.900 milions (+2%), fins a una capitalització de 228.730 milions.

Top de valors europeus per capitalització en diferents fotos

En una instantània recent del mercat apareixien com les 10 més grans per valor a Borsa a Europa els noms i les xifres següents: Novo Nordisk (448.370 milions), LVMH (385.110), ASML (332.870), Accenture (242.250), L'Oréal (278). (197.130), TotalEnergies (145.680), Dior (134.660) i Siemens (133.440) . En aquesta foto, Inditex quedava a l'11a plaça amb 123.762 milions , per sobre de Sanofi (117.800), Airbus (117.130) i Deutsche Telekom (113.340) . Iberdrola ocupava el lloc 27 i Banco Santander el 38.

Una altra recopilació situava les principals europees així per valor de mercat global: Novo Nordisk (18è), LVMH (26è), ASML (32è), SAP (33è), Roche (39è), Nestlé (41è), Hermès (44è), AstraZeneca (45è), Nova49tis (50è) . Més enllà de variacions de data, els protagonistes es repeteixen: diabetis i biotecnologia, luxe, alimentació premium i equipament de semiconductors.

Inditex: referència espanyola que aguaita el top 10 europeu

A la Borsa espanyola, Inditex ha marcat fites recents superant per primera vegada la barrera de 40 euros per acció , i va arribar a tancar en 39,71 euros en una jornada assenyalada. La capitalització, de 123.762 milions d'euros , pràcticament va igualar la suma d' Iberdrola (70.964 milions) i Banco Santander (60.456 milions) . Iberdrola queia un 4,3% a l'arrencada del 2024 i Santander un 1,2%, mentre que el gegant tèxtil consolidava el seu lideratge domèstic.

En resultats, Inditex va tancar els nou primers mesos del seu exercici 2023 amb vendes de 25.609 milions (+11,1%) i un benefici de 4.100 milions (+32%) . El seu marge brut va pujar 67 punts bàsics fins al 59,4% i la caixa neta va créixer un 15% fins a 11.480 milions . Per als analistes, hi ha opinions trobades: Barclays situa el preu objectiu en 44 euros (per sota del preu observat llavors), Goldman Sachs el fixa en 55 euros i recomana comprar —amb una previsió de caiguda del 3% en vendes a tipus de canvi constant el 2025—, BofA veu potencial fins a 61 euros i Bernstein . La qualitat operativa i la caixa recolzen la tesi de resiliència.

GRANOLES vs. Set Magnífics: com competeixen els gegants europeus

Goldman Sachs va encunyar el 2020 l'acrònim GRANOLAS per referir-se a una cohort de valors europeus grans, defensius i de creixement sostingut: GSK, Roche, ASML, Nestlé, Novartis, Novo Nordisk, L'Oreal, LVMH, AstraZeneca, SAP i Sanofi . Els estrategs destacaven la seva combinació de beneficis a l'alça, baixa volatilitat, marges sòlids, balanços forts i dividends sostenibles . Amb el temps, el seu comportament ha estat comparable —i fins i tot millor en certs períodes— al dels Set Magnífics nord-americans, però amb menor volatilitat.

Entre el 2022 i el 2023, aquesta cistella europea va superar en rendibilitat els gegants tecnològics dels EUA amb la meitat de volatilitat . A més, la seva rendibilitat per dividend va rondar el 2,5% , davant el 0,3% dels M7. Encara no hi ha companyies europees del bilió d'euros , però Novo Nordisk s'acosta als 400.000 milions d'euros i Hermès supera els 200.000 milions. La diversitat sectorial és una altra diferència clau: sanitat (32%), consum defensiu (26%), consum cíclic (29%) i tecnologia (14%) , amb ASML com a única tecnològica pura de la llista. Són líders globals en els seus nínxols : Nestlé en alimentació, LVMH en luxe, L'Oreal en cosmètica, Novo Nordisk en diabetis.

Valoracions, creixement i rendibilitat: què descompta el mercat

En termes de múltiples, la versió europea dels «magnífics» cotitza al voltant de 31 vegades els beneficis esperats a 12 mesos (mitjana històrica de 30x des del 2021), davant d'un mercat europeu en 13-14x . Als Estats Units, els M7 cotitzen al voltant de 34x , per sota de la seva mitjana propera a 40x des del 2021. La prima de valoració als EUA es justifica per una rendibilitat sobre recursos propis més gran , encara que Europa també ha millorat el seu ROE des del 2021.

Dins d'Europa, ASML i Hermès eleven la mitjana amb PER propers a 43x i 49x , respectivament. En conjunt, l'elevada rendibilitat i la qualitat expliquen aquestes primes, encara que el «descompte» davant dels Estats Units persisteix. Per a linversor, això suposa una barreja destabilitat, dividend i exposició a temàtiques globals com la salut i els semiconductors.

El que diuen els analistes: catalitzadors i riscos

Les últimes publicacions de resultats van portar contrastos forts: ASML va arribar a caure un 16% en una sessió després de revisar a la baixa previsions per al 2025 (vendes entre 30.000 i 35.000 milions), encara que Goldman Sachs va elevar el seu optimisme fins a 1.185 euros per acció i BofA la va valorar 1.064 28 vegades EBITDA amb creixement del 18% fins al 2026. Barclays va retallar el preu objectiu a 1.100 euros, apuntant que la Xina es podria normalitzar fins al 20% de les vendes el 2025. Una trobada amb inversors sobre l'impacte de la IA fins al 2030 es veia com a possible catalitzador.

En luxe, LVMH va caure un 3,7% en una jornada després de vendes més febles, amb Barclays projectant 795 euros des de 624 i advertint que la menor demanda a la Xina podria continuar pesant sis mesos; BofA va elevar a 700 euros recolzant-se en la solidesa a llarg termini i Goldman va situar 770 euros (des de 815) per un context desafiador a curt termini. Per a Hermès , BofA veu 2.300 euros i creixement orgànic del 10% en 3T24, Barclays 2.200 amb cautela per marges, Jefferies 2.460 compra i JPMorgan neutral en 2.160 euros. El luxe presenta divergències, però Hermès destaca per resiliència.

En programari, SAP cotitza al voltant de 211 euros, amb BofA el 235, UBS el 222 i Barclays el 230, recolzat per transició al núvol, integració de WalkMe i marge EBIT potencial >30% més enllà del 2025 . En consum, L'Oreal es mou sobre 372 euros, amb Goldman esperant un 5,8% de creixement orgànic; JPMorgan va baixar a vendre (325 euros), Deutsche Bank va reiterar vendre (350), mentre UBS (415) i Jefferies (365) són neutrals. La Xina i el cicle de consum marquen el to.

Entre els industrials, Siemens AG cotitza prop de 185 euros, amb Goldman en 211, i firmes com RBC, JPMorgan, DZ Bank o Bernstein amb recomanació de compra per sobre de 200 euros, al·legant millora en automatització i marges d'infraestructura intel·ligent en nivells alts , malgrat una Xina deprimida. Els catalitzadors passen per la normalització del cicle i l'execució en eficiència.

Per què Europa no té tants mega-gegants tech com els EUA?

L'informe de Mario Draghi sobre competitivitat apunta a tres factors clau: mida del mercat intern, desenvolupament dels mercats de capitals i atracció de talent . En cinc dècades, la majoria d'empreses europees de més de 100.000 milions d'euros de valor vénen de negocis ja assentats, no de disrupcions com les que van originar Amazon o Apple . El 30% dels unicorns europeus han deixat la regió des del 2008 per falta d'escala per créixer. La Unió de Mercats de Capitals i polítiques de mobilitat laboral són passos en la direcció correcta, però encara queda camí per acostar-se al dinamisme nord-americà. Competir de tu a tu amb els EUA o la Xina continua sent un repte majúscul.

El pes dels grans als índexs europeus

Un grapat de valors concentra una porció creixent de la Borsa europea: una quinzena de companyies capitalitza més de 100.000 milions d'euros , destacant LVMH (~312.000 milions), ASML i SAP (>260.000 milions), Hermès i L'Oréal , amb Inditex com la sisena major (~170.000). Segons Goldman, aquest subgrup —batejat com a GRANOLAS— i altres grans representen al voltant del 25% de la capitalització de l'Stoxx 600 i el 60% dels beneficis . La gestió passiva i la menor liquiditat europea han reforçat aquesta concentració.

Això passa amb una zona de l'euro creixent poc (PIB +0,2% trimestral i +0,3% interanual el 2T24), i amb companyies molt internacionalitzades que depenen de l' economia global i de la Xina . El fre del gegant asiàtic ha colpejat el luxe ( LVMH, Hermès i L'Oreal ) i també a ASML . El 2024, s'ha vist molta disparitat: SAP (+52%) i Inditex (+36%) entre les millors , mentre L'Oreal (-17%), LVMH (-15%), ASML (-2%), TotalEnergies (-3%) i Airbus pràcticament en taules. UBS no espera creixement del BPA de l'Stoxx 600 a finals d'any (enfront del +5% de consens), elevant la incertesa sobre el repunt econòmic regional.

Comparativa global: els EUA i la Xina davant d'Europa

La concentració del mercat borsari nord-americà als seus «Set Magnífics» (Apple, Meta, Microsoft, NVIDIA, Amazon, Alphabet i Tesla) no té equivalent a Europa per mida, però sí que existeixen els «propis gegants europeus», diversificats, rendibles i amb valoracions en mitjana més baixes . Al tancament del març del 2022, segons PWC, les 100 empreses més grans del món dels EUA sumaven 24,6 bilions de dòlars, prop de vuit vegades més que les europees o les xineses . El 2017-2022, els EUA van duplicar i més la seva capitalització (+124%), mentre Europa amb prou feines va pujar un 12%. La bretxa hi continua, tot i que Europa ha millorat la seva barreja sectorial.

Un repàs pels líders globals recorda que Apple (3,4 bilions), NVIDIA (3,3) i Microsoft (3,1) encapçalen el món, seguits per Amazon (2,5), Alphabet (2,3), Meta (1,8), Tesla (1,1), Broadcom (1,1), Berkshire . A Europa, les més grans per capitalització a escala global inclouen Novo Nordisk (~389.000 milions), LVMH (~359.000) i SAP (~303.000) , a més d' Hermès, ASML i Accenture amb xifres a la franja de ~303.000, ~293.000 i ~24 . A la Xina destaquen Tencent (513.700 milions), ICBC (310.100) i Alibaba (265.600) . La capitalització reflecteix expectatives i mida a borsa, no vendes ni rendibilitat comptable.

Un cop d'ull històric: el top europeu el 2017

Si retrocedim el 2017, el rànquing europeu per capitalització el liderava Nestlé (218,49 mil milions d'euros) , seguida per Anheuser-Busch (207,78) i Roche (204,79). El top 10 es repartia entre el Regne Unit i Suïssa en gran mesura, i Espanya treia el cap amb Inditex (107.000 milions) molt a prop del top 10. En el rànquing mundial d'aquell any, Europa apareixia més avall: Nestlé entrava al lloc 17 . Aquell recull es basava en capitalització el 30 de març del 2017 i actius totals el 31 de desembre del 2016 . La pel·lícula canvia segons el tall temporal, però diversos noms es mantenen al pòdium europeu amb el pas dels anys.

Errors d'identificació i precisió de dades

Una nota curiosa de precisió: en una versió inicial d'un gràfic, es va indicar per error que LVMH tenia la seu als Països Baixos , quan és francesa i el seu domicili és a París. Aquest tipus de rectificacions recorda que les llistes depenen de la qualitat i la data de les fonts , i que les xifres de capitalització són fotografies canviants al llarg del temps.

Mirant el conjunt europeu, la suma de les 10 més grans per capitalització ronda els 2,8 bilions de dòlars , enfront dels ~20,4 bilions de les 10 primeres dels EUA i els ~2,6 bilions de la Xina . La distància amb els Estats Units és considerable, però Europa manté campions sectorials globals amb marges i retorns molt competitius.

La radiografia combinada —vendes i valor a borsa— dibuixa un continent de grans energètiques dominant per ingressos en anys de tensió, i una elit borsària en farma, luxe, alimentació i tecnologia de semiconductors que concentra la rendibilitat i la visibilitat a llarg termini . Mentrestant, Alemanya i el Regne Unit aporten massa crítica al Fortune 500 per vendes, França i Suïssa destaquen en luxe i farma, i Espanya exhibeix diversitat amb banca, energia i un campió global del tèxtil. Amb tipus alts, inflació desinflant-se i la Xina com a incògnita, el lideratge europeu es juga en execució, innovació i escala.