- Les IFI actuen com a organismes de control extern que supervisen les previsions macroeconòmiques i el compliment de les regles fiscals.
- A Espanya, l'AIReF és l'ens encarregat de vetllar per la sostenibilitat financera i la transparència pressupostària.
- Aquestes institucions formen part d‟una xarxa europea dissenyada per evitar la indisciplina fiscal i garantir l‟estabilitat de la zona euro.
Quan parlem de la gestió dels diners públics, és habitual que sorgeixin dubtes sobre si els comptes que presenten els governs són totalment realistes. Per evitar que els números es maquillin segons l?interès polític del moment, han nascut les anomenades institucions fiscals independents, uns organismes que funcionen com un «ull extern» per vigilar que l?estabilitat pressupostària no sigui una mera promesa, sinó una realitat tangible.
Aquest model no és nou, encara que s'ha tornat fonamental després dels sots econòmics que ha patit Europa. La idea és simple però potent: tenir algú amb criteri tècnic, i no pas polític, que digui si les previsions de creixement són coherents o si el dèficit s'està disparant. Així, es busca que el ciutadà tingui la tranquil·litat que hi ha un control tècnic rigorós sobre la despesa pública.
L'origen i l'evolució de les IFI a Europa
La història d?aquestes entitats es remunta a mitjans del segle passat. De fet, Holanda va ser la pionera el 1947 en crear el Netherlands Bureau for Economics Policy Analysis (CPB), que segueix sent avui un referent absolut en la matèria . De mica en mica, altres països com Alemanya, Bèlgica o Dinamarca van anar seguint el corrent, encara que el veritable boom va arribar amb les recomanacions de l'OCDE i la necessitat de posar ordre a la zona euro.
La crisi financera europea va obligar a replantejar-se com se supervisaven els pressupostos dels Estats membres. Després de reformes clau com el Pacte d'Estabilitat i Creixement del 2011 i el posterior Two Pack del 2013, es va tornar imprescindible que cada país tingués una autoritat fiscal independent. L'objectiu era clar: garantir el principi d'estabilitat perquè la integració econòmica de la Unió Econòmica i Monetària no se n'anés en orris per la manca de disciplina d'alguns socis.
L'AIReF: El guardià dels comptes a Espanya
Al nostre país, aquest mandat es va materialitzar amb la creació de l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal, millor coneguda com a AIReF. Aquest organisme va néixer oficialment al novembre del 2013, impulsat per la Llei Orgànica 6/2013 i alineat amb l'article 135 de la Constitució. Bàsicament, l'AIReF és l'entitat que controla la sostenibilitat financera de l'Estat, assegurant-nos que no gastem més del que podem sostenir a llarg termini.
Si fem una ullada a la seva estructura, veiem que s'organitza en tres divisions principals: la d'Anàlisi Pressupostària, la d'Anàlisi Econòmica i la Jurídica Institucional. Totes treballen sota la direcció d'un president que, per evitar que sigui un «col·locat» del govern de torn, ha de ser aprovat per majoria absoluta a la comissió corresponent del Congrés dels Diputats.
Al llarg dels anys, la presidència ha passat per mans com les de José Luis Escrivá i Cristina Herrero. Recentment, el nomenament d'Inés Olóndriz de Moraga va generar cert enrenou polític pel fet que procedia del Ministeri d'Hisenda, cosa que alguns sectors van veure com una possible falta d'independència , encara que finalment va comptar amb l'aval parlamentari necessari.
Objectius fonamentals i funcionament
L'AIReF no és només per fer informes que acabin en un calaix; té missions molt concretes que afecten la salut econòmica del país. En primer lloc, busca la transparència total, exposant qualsevol biaix a les projeccions macroeconòmiques que el Govern pugui presentar. És a dir, si l'Executiu és massa optimista amb el creixement del PIB, l'AIReF salta per donar una visió més aterrada.
- Disciplina fiscal: Evitar que els pressupostos estiguin alterats per la pressió de grups d'interès o la proximitat d'eleccions.
- Coordinació europea: Treballar colze a colze amb la Xarxa d'Institucions Fiscals Independents de la UE per homogeneïtzar criteris.
- Supervisió tècnica: Analitzar el grau de compliment de les regles fiscals tant nacionals com a supranacionals.
Per dur a terme aquestes tasques, la presidència compta amb l'ajuda d'un Consell Assessor format per professionals de renom, com ara Rafael Álvarez Blanco o Jordi Caballé, que aporten visió experta i multidisciplinària a l'anàlisi de les dades públiques.
La importància d'aquest sistema rau en el fet que separa l'execució del pressupost (que correspon al Govern) de l'avaluació de la viabilitat (que correspon a la IFI). D'aquesta manera, es crea un sistema de pesos i contrapesos on la tècnica preval sobre la ideologia , permetent que la sostenibilitat dels tipus de deute públic sigui l'eix central de la política econòmica.
